Un any "selvàtic"

Aqui tornem a ser desprès d´UN ANY amb vinculació pràcticament nula amb el món dels pattins i el seu entorn. Un any en que el tot un seguit de decepcions i vicissituds diversess en d´altres aspectes personals, varen provocar el meu progressiu allunyament d´aquest entorn. No em centrarè pas en aspectes personals meus, sino en les meves percepcions com persona crítica amb l´entorn dels patinadors i la seva associació. Gaire bè tothom, si mès no amb un any d´antigüitat a l´APB, sap el motiu del que va esdevenir en la ferida de mort de l´associació i causa directe del meu any "sabàtic", però el que vaig trobar especialment decebedor va ser el apatía del soci davant d´uns esdeveniments que varen provocar un desconcert i un caos més enllà del que raonablement es podía preveure. Afortunadament, val a dir, i gràcies a l´esforç d´uns quants dedicats en cor i ànima a treballar per l´associació, aixó a tornat a revifar el foc de la il.lusió i compromís del dia a dia de l´APB i el soci va poder viure i decidir qui volía que el representès. UNES ELECCIONS, va ser una gran notícia i un gran guany tant per l´associació, com pels socis, atès que és va poder triar, no poc important, i ara el bon criteri, l´esforç i els voluntaris habituals i no tant habituals  tiren endevant amb els nous projectes. Val a dir que tot i nomès haver estat un dimarts al parc del Clot, em  va semblar notar un ambient enrarit, una fredor, una gran distància entre la gent. De ben segur tant sols ès una percepció meva basada en un punt de vista unilateral però els antics rencors encara latents em van semblar encara presents. Vaig trobar a faltar a les persones amb qui tants kilometres de rutes havia fet, realment nomès vaig anar fins al forum a bon ritme (si mès no ès el que crec) vaig xerrar una estona amb un o dos que vaig trobar per allà, però desprès de tant de temps sense anar al Clot, em vaig trobar desubicat. Aquesta sensació, val a dir, no ès gens objectiva, atès que penso que no ès poden treure conclusions amb nomès un cop d´ull com veritablement va ser, però si que hi havia coses que no canvien i que m´estimo mès no esmentar per no remoure històries del passat, però per mi... No ès gens el que era, reitero que soc conscient de la meva falta d´objectivitat, però vaig tornar a sentir els mateixos "mals rotllos" que van provocar el meu allunyament. Vagi pel davant que en cap moment estic criticant les persones que fan possible que l´associació tiri endevant, ni als alumnes que amb l´il.lussió i la "por" lògica que vaig experimentar quan vaig començar venen farcits de ganes d´aprendre. Tot i que em caldría verificar aquestes apreciacions, que no sè si en tinc de ganes,dubto molt que torni a ser soci de l´APB, al meu parer, mentre no hi hagi un àmbient més sà, MOLT MÈS SÀ, les coses no sortiràn rodones malgrat els esforços de la junta i/o voluntaris.